Neurones mirall? Què són i què fan?

Les neurones mirall ens fan “més empàtics" al connectar-nos amb la resta de persones, aprendre d’elles, saber el que ells pensen i sentir el que ells senten. Són una mena de xarxa que ens ha ajudat a desenvolupar-nos com a societat.

Aquestes neurones reflecteixen les sensacions dels altres i fan que les visquem com a pròpies. Amb aquestes podem interpretar les accions dels demés i descobrir el que pensen o el que senten.  Així quan veiem que algú es fa mal, sentim esgarrifança i una sensació propera al dolors físic. O quan veiem una pel·lícula, ens podem posar en la pell dels personatges, patir i gaudir com els personatges i fins i tot plorar i riure. Tot això és gràcies a les neurones mirall, que s’activen quan nosaltres realitzem l’acció i quan veiem que els altres la realitzen.

En l'aprenentatge per imitació aquestes neurones són fonamentals. Al saber el que pensa o sent la gent, ens ajuden a empatitzar amb ells i aprendre a actuar d’igual manera.

En el llenguatge també són molt importants. Són decisives per a la nostra comunicació, ja que les necessitem per interpretar la comunicació no verbal dels altres i, en la parla, fan activar les mateixes regions del cervell quan escoltem a algú parlar que quan parlem nosaltres mateixos.

Els neurocientífics han investigat aquestes neurones i han pogut establir una relació entre elles i el trastorn de l’autisme (és un grup de trastorns del desenvolupament neurològic que es manifesta obstaculitzant l’aprenentatge d’habilitats de comunicació i de relacions socials). La seva hipòtesi és que aquestes persones, amb problemes en les interaccions socials  per les dificultats per empatitzar amb els altres, la qual cosa estaria causada per un mal funcionament de les neurones mirall. Amb aquest descobriment es podria tractar la malaltia mitjançant entrenaments basats en la imitació per corregir els problemes en aquestes neurones.

Aquest descobriment també canvia el nostre concepte de lliure albir. La influència dels altres sobre nosaltres mateixos és major del que pensàvem. Tot i això, tindríem mecanismes de control al nostre cervell que ens ajudarien a dirigir la nostra conducta, tot i que no evitaria la influència aliena.