El condicionament operant és aquell que ens permet adquirir una nova conducta que serveix per aconseguir unes determinades conseqüències que expliquen i justifiquen aquesta conducta. Estudiar idiomes per viatjar a l’estranger o apre ndre un ofici per treballar en aquesta feina.
Un dels primers investigadors d’aquest tipus d’aprenentatge fou Edward Thorndike que va experimentar amb caixes i gats. Skinner també va fer experiments amb rates. En els dos casos es tractava de posar els animals en caixes dissenyades de manera que poguessin o veure o olorar menjar de manera que impulsats per l’instint d’abastar-lo descobrien alguna palanca o botó que els permetia obrir una porta per on accedir al menjar. El motor de l’aprenentatge era l’impuls natural per aconseguir el menjar, la conducta apresa era l’acte instrumental que permetia obrir la porta, i aques comportament es reforçava o debilitava segons el grau de recompensa i èxit de la conducta apresa.
Elements del condicionament operant o instrumental:
Els reforços: Són elements, fets, actuacions que succeeixen quan un individu realitza correctament la conducta que es pretén que aprengui. Els reforços venen després de realitzar la conducta, i la reforcen, és a dir, augmenta la probabilitat de repetir-la i realitzar-la de la manera en que s’ha dut a terme. Alerta, el reforç pot permetre aprendre una conducta nova, i tant és conducta nova anar en bicicleta com deixar de fer la “pipa”, tant és tenir l’habitació endreçada com no fer burilles.
- Primaris: aconseguir menjar, aigua, sexe, …
- Secundaris: diners, bona música, etc.
- Positius: són reforços positius aquells reforços que incrementen la freqüència de la conducta apresa. Menjar i diners són reforços positius clars.
S’ha comprovat que hi ha una relació entre la quantitat o intensitat del reforç i el resultat exitós de l’aprenentatge. També s’ha comprovat que hi ha diferències en l’èxit de l’aprenentatge segons la distància temporal entre la correcta realització de la conducta apresa i el reforç; a menys diferència de temps entre l’un i l’altre més eficàcia. És a dir:
a) A més quantitat de recompensa més esforç està disposat a realitzar l’individu.
b) El reforç ha de ser proper a l’esforç.
c) El reforç depèn en cada individu de les seva situació.
- Negatius: són reforços que consisteixen en que desapareix o disminueix una situació desagradable si s’aprèn la conducta nova. Aprenc a fer anar el comandament a distància i m’estalvio haver-me d’aixecar del sofà quan vull canviar de programa. Aquest seria un cas de condiconament d’escapament (és a dir, reforç negatiu que té nom propi: escapament). També pot ser que la conducta apresa serveixi per no patir la situació desagradable, com per exemple engegar amb el mòbil la calefacció de casa abans d’anar-hi al sortir de la feina de manera que la trobem escalfada; en aquest cas seríem davant d’uncondicionament d’evitació. Aquest darrer cas també pot produïr-se per omissió de quelcom agradable prèviament anunciat al subjecte (no aniràs al cinema si no endreces la teva habitació) cas en el que el subjecte, per evitar el mal de no poder anar al cinema, porta a terme la conducta d’endreça ja que sap que en cas contrari no podrà anar al cinema (omissió de quelcom agradable).
Els càstigs:
Són situacions desagradables que es posen al subjecte quan aquest ha portat a terme una conducta prohibida. L’amenaça d’un càstig no és un càstig, és o pot ser un reforç negatiu que funciona com un mecanisme d’omissió o evitació.
- A major intensitat del càstig major probabilitat de no repetició en el futur de la conducta prohibida.
- A major immediatesa major eficàcia. Castigar un fill a no anar al cinema amb els amics d’aquí dos anys és molt poc eficaç.
- La constància també és un factor decisiu. Si una conducta que està amenaçada per un càstig es castiga sempre que es produeeix és més eficaç que si a vegades es castiga i a vegades no.
Programes de reforçament:
Els educadors, quan persegueixen objectius complexos d’aprenentatge que comporten molts aprenentatges encadenats (un programa d’un curs de matemàtiques, un programa d’entrenament de handbol, un programa d’aprenentatge del violí, …) dissenyen cadenes de reforços.
Es poden aplicar amb dos tipus de reforçament:
Reforçament continu: Sempre que es duu a terme la conducta hi ha reforç.
Reforç intermitent: No sempre, i no es sap quan hi serà. És el cas dels jocs i rifes. No saps quan et tocarà la loteria o quan sortirà la combinació amb premi a la màquina escurabutxaques.
- Experiments de condicionament operant, produït pels alumnes de psicologia de primer de batxillerat de l'INS Les Termes:
Molt ben elaborats els experiments! M'ha ajudat molt el vostre blog, gràcies.
ResponderEliminar