LES EMOCIONS PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES

Coneixem les nostres emocions gràcies a la seva intromissió en les nostres ments conscients, sigui aquesta benvinguda o no. Però les emocions no van evolucionar com a sentiments conscients. Van evolucionar com a resultat d'especialitzacions de la conducta i fisiològiques: respostes físiques controlades pel cervell que van permetre sobreviure a organismes antics en entorns hostils.

Encara quan s'ha avançat molt en matèria de definir les emocions, fins avui, la psicologia continua estudiant si alguna reacció en particular s'identifica amb una emoció específica. Per exemple, si les esgarrifances són una reacció exclusiva de la por.

Malgrat això, la majoria dels especialistes està d'acord a traçar una línia en el conjunt de les emocions humanes i distingir aquelles que són primàries (evolutivament) de les quals són secundàries.

Per al cèlebre psicòleg Theodore Ribot, la nostra personalitat embolica en la seva profunditat l'origen de la gran trinitat afectiva constituïda per la por, la còlera i el desig: són els tres instints nascuts directament de la vida orgànica: instint defensiu, instint ofensiu, instint nutritiu.

Des d'aquest punt de partida es van mantenir la por i la còlera, i es van agregar l'alegria i la tristesa, quatre emocions que posseeixen també els mamífers superiors, i va quedar llavors conformat un quadre de quatre emocions primàries, amb les seves respectives varietat de manifestacions:

-Còlera: enuig, mal geni, atropellament, fastiguejo, molèstia, fúria, ressentiment, hostilitat, animadversió, impaciència, indignació, ira, irritabilitat, violència i odi patològic.

-Alegria: gaudi, felicitat, alleujament, capritx, extravagancia, delit, aquesta, diversió, sotrac, èxtasi, gratificació, orgull, plaer sensual, satisfacció i mania patològica.

-Por: ansietat, desconfiança, fòbia, nerviosisme, inquietud, terror, preocupació, aprehensió, remordiment, sospita, paüra i pànic patològic.

-Tristesa: aflicció, autocompasió, malenconia, desànim, desesperança, pena, duel, solitud, depressió i nostàlgia.

Les emocions primàries solen estar acompanyades de clars indicis físics. Quan vostè està deprimit/a, el seu cos es mobilitza (o es desmobilitza) per desconnectar-se. I quan és feliç, el seu cos es mobilitza per assumir compromisos i accions positives. S'activen determinats músculs per recolzar certes accions, i el seu cervell envia missatges especials a les seves glàndules endocrines (que controlen la producció i l'alliberament d'hormones) i al seu sistema nerviós autònom (que regula els òrgans sobre els quals vostè no exerceix control voluntari, com el cor i l'estómac).

Actualment, per a la majoria dels autors existeixen vuit emocions bàsiques, de les quals quatre són primàries (com ja vam veure) i altres quatre són secundàries.

Les secundàries, amb les seves respectives varietat de manifestacions, són aquestes:

-Amor: acceptació, adoració, afinitat, amabilitat, amor desinteressat, caritat, confiança, devoció, dedicació, gentilesa i amor obsessiu.

-Sorpresa: sorpresa, estupefacció, meravella i xoc.

-Vergonya: penediment, humiliació, *mortificación, pena, remordiment, culpa i vergonya.

-Aversió: repulsió, fàstic, desdeny, menyspreu, menyspreu i aberració.

Altres teòrics consideren emocions bàsiques a les 8 esmentades fins ara (primàries i secundàries), i postulen que les emocions secundàries serien el resultat de fusions o mescles de les més bàsiques. Izard, per exemple, descriu l'ansietat com la combinació de la por i de dues emocions més, que poden ser la culpa, l'interès, la vergonya o l'agitació.

Plutchik ha exposat una de les teories millor desenvolupades sobre la combinació de les emocions. Utilitza un cercle d'emocions, anàleg al cercle cromàtic en el qual la mescla de colors elementals proporciona uns altres. Cada emoció bàsica ocupa un lloc en el cercle. Les combinacions compostes per dues emocions bàsiques es diuen 'díadas'. Les compostes per emocions bàsiques adjacents en el cercle es diuen 'díadas primàries'; les compostes per emocions bàsiques separades entre si per una tercera es diuen 'díadas secundàries', etc. 

En aquest esquema, l'amor és una díada primària resultant de la mescla de dues emocions bàsiques adjacents: l'alegria i l'acceptació, mentre que la culpa és una díada secundària formada per l'alegria i la por, que estan separades per l'acceptació. Quanta més distància hi hagi entre dues emocions bàsiques, menys probable serà que es barregin. I si dues emocions distants es barregen, és probable que sorgeixi el conflicte. La por i la sorpresa són adjacents i es combinen directament per donar lloc a un estat d'alarma, però l'alegria i la por estan separades entre si per l'acceptació, i la seva fusió és imperfecta: el conflicte resultant és la font de la culpa.

Tant les emocions primàries com les secundàries gairebé mai es presenten aïllades, mes bé són una combinació de totes les famílies d'emocions bàsiques esmentades. Per exemple, la gelosia poden ser una combinació d'enuig, tristesa i por.

Finalment, convé esmentar una altra categoria que podria incloure els sentiments personals que poden ser d'estimació pròpia o egocèntrics com l'orgull, la vanitat i el narcisisme, contraris a la simpatia, l'amor o la compassió.