El secret de la intel·ligència d'Albert Einstein

Més de mig segle després de la seva mort, encara els neurocientífics estan a la recerca dels secrets del geni d'Albert Einstein. Gairebé immediatament després de la seva mort en 1955, el cervell del famós físic va ser extret, dissecat i fotografiat per al seu posterior estudi. Qui ho va fer va ser el patòleg que va realitzar l'autòpsia, Thomas Harvey. És molt probable que Harvey no tingués permís legal per retirar el cervell i conservar (i molt menys per mantenir-lo en el seu soterrani durant dècades) però la veritat va ser que els va facilitar el camí als científics que vindrien darrere.

Ara investigadors de la Universitat Estatal de Florida han tornat a examinar les fotografies del cervell d'Einstein i creuen que han trobat la clau del seu geni. Aquests neurocientífics van comparar el seu cos callós (el feix de fibres que connecta l'hemisferi dret i l'esquerre del cervell) amb el de les persones comunes i corrents.

Com Einstein va morir amb més de 70 anys, els investigadors van comparar les fotografies del seu cervell amb dades dels cervells de 15 homes que tenien entre 70 i 80 anys. També van analitzar els cervells de 52 homes d'entre 24 i 30 anys, que és l'edat en la qual els cervells solen aconseguir el seu pes màxim i s'associa amb el període de màxima esplendor creatiu.

El cervell d'Einstein era més gruixut que aquells que presentaven les persones de la seva edat i fins i tot que els joves, la qual cosa suggereix que el seu cervell podia haver tingut una excel·lent connectivitat entre els dos hemisferis.

Perquè es comprengui la importància, només cal dir que aquest exerceix un paper fonamental en la creativitat. Mentre que un hemisferi és més creatiu i fantasiós, l'altre és més lògic i analític. Com que la intel·ligència no és res més que la capacitat per buscar solucions originals que tinguin una aplicació pràctica, és lògic pensar que mentre millor sigui la connexió entre els dos hemisferis, més facilitat tindrem per trobar solucions creatives.

• Parlant de neurones i cèl·lules glials [...]

Per descomptat, aquest no és l'únic estudi que ha intentat descobrir sobre el secret de la intel·ligència d'Einstein. En el passat, alguns investigadors havien analitzat el nombre de neurones i no havien trobat res inusual però més tard, un altre estudi va revelar que el cervell del geni contenia un nombre inusualment alt de com cèl·lules glials. Exactament, neurocientífics de la Universitat de Califòrnia van trobar que l'hemisferi esquerre d'Einstein, precisament el que està vinculat amb l'anàlisi lògica, contenia un 73% més de cèl·lules glials i que aquestes també estaven molt presents en l'escorça d'associació, una àrea involucrada en la integració de la informació que prové de diferents parts del cervell.

Val aclarir que les cèl·lules glials serveixen de suport a l'activitat de les neurones i recentment s'ha descobert que poden regenerar amb més rapidesa per ocupar el lloc de les neurones que han mort o s'han malmès pel que, una gran quantitat de cèl·lules glials, no només milloraria el nostre funcionament cerebral sinó que ens ajudaria a prevenir les malalties neurodegeneratives.

És obvi que la intel·ligència no s'explica completament a través dels volums corticals de determinades zones del cervell i que l'extraordinària ment d'Einstein no es deu exclusivament a l'arquitectura de les seves neurones. L'explicació més plausible és que, Einstein tenia certes aptituds per a les ciències perquè, no és cert que hagués desaprovat matemàtiques quan estava a l'escola elemental i tampoc és cert que tingués Síndrome d'Asperger o una altra patologia psiquiàtrica. Amb l'estimulació justa, el seu cervell va aconseguir desenvolupar-se molt més que el de la resta dels mortals. De fet, en l'actualitat hi ha diverses persones que tenen un CI més gran que el d'Einstein però això no implica que hagin aconseguit crear alguna cosa significativa per a la humanitat.

Per tant, de certa manera, els estudis en el cervell d'algú a qui normalment considerem tan allunyat de la nostra realitat, ens infonen una dosi d'esperança perquè ens parlen de la increïble capacitat de les nostres funcions cognitives i de com l'entrenament constant i la passió poden modelar el nostre cervell acostant-nos una mica més a les nostres metes.

Albert Einstein