No, no és fàcil sentir amb el cor i deixar parlar a la raó. Tot aquell que s'hagi enfadat davant d'una injustícia o que hagi sentit en carn pròpia el dolor de l'altre, sap que és molt complicat mantenir el cap fred i recórrer a la lògica. I és que quan som realment empàtics, és com si es produís un segrest emocional. Per què passa això, oi?
La pista arriba de la mà d'un estudi molt interessant realitzat a la Casi Western Reservi University. Aquests neurocientífics han descobert per què ens resulta tan difícil ser empàtics i racionals alhora, la resposta està en el nostre cervell, ja que quan s'activa la xarxa de neurones que estan implicades en l'empatia, se suprimeix la xarxa que s'utilitza per analitzar els fets. Per descomptat, també passa el contrari, quan estem analitzant un fet de manera merament racional, s'apaga la xarxa de l'empatia.
Aquest estudi demostra, per primera vegada, per què ens resulta tan complicat ser comprensius i analítics alhora. En l'experiment van participar 45 estudiants universitaris, als quals els van donar una sèrie de problemes per resoldre i algunes situacions que demanaven comprendre els sentiments d'una altra persona.
Mentre els estudiants estaven involucrats en aquestes activitats, els neurocientífics escanejaven els seus cervells. Així van poder apreciar que els problemes de física activaven la xarxa analítica i suprimien la xarxa de l'empatia. Al contrari, quan els demanaven que es concentressin en els sentiments d'una altra persona i que fossin empàtics, es suprimia la xarxa cerebral vinculada a l'anàlisi lògica.
El nostre cervell té una tendència a economitzar recursos pel que sol "apagar" aquelles zones que no necessitem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario