La sobredotació

Avui en dia és freqüent escoltar a les aules que un infant és sobredotat, però cal tenir present que, a vegades, es relaciona o es confon l’infant sobredotat amb aquell que té altes capacitats, que és talentós, que és un geni o un prodigi.

La superdotació i el talent són dos fenòmens d’origen intel•lectual que tenen lloc a partir de determinades configuracions personals de recursos de processament d’informació.

- La superdotació (o sobredotació) parteix d’un conjunt extens de recursos intel•lectuals que es manifesten de forma generalitzada, en tots els àmbits.
- El talent es manifesta de forma molt més especialitzada, en alguns àmbits.

Per exemple, una persona amb talent matemàtic, tindrà un rendiment molt elevat en aquest domini (més que el superdotat), però el superdotat tindrà un rendiment elevat (molt per sobre de la majoria) en l’àmbit matemàtic, verbal, espacial, memorístic, lògic, creatiu, etc.

La superdotació i el talent es caracteritzen per:

- la seva excepcionalitat (baixa freqüència d’aparició),
- la marcada diferència respecte a la normalitat (es mostren indicis evidents) i
- no es manifesten únicament en els aprenentatges acadèmics, sinó que afecten a altres aspectes i a altres àmbits.

La construcció de les funcions intel•lectuals complexes està determinada per l’ambient. Les potencialitats intel•lectuals es desenvoluparan (sempre que existeixen els recursos genètics bàsics necessaris) en funció dels estímuls, demandes i interaccions amb l’ambient.
- En el cas dels talents (musical, creatiu...) influirà decisòriament la cultura (els valors culturals) en la que es desenvolupi la persona i es poden manifestar a edats primerenques.

- En el cas de la sobredotació, s’aconseguirà que les potencialitats es desenvolupin completament i cristal•litzin després de nombroses interaccions (familiars, socials, acadèmiques, laborals...), la qual cosa passarà més enllà de l’adolescència.

No sempre les altes capacitats intel•lectuals dels infants es transformen en alt rendiment: aquests alumnes presenten necessitats educatives especials en el seu sentit més ampli i els cal ser dictaminats per tal de rebre l’atenció específica que requereixen. Una escolarització inadequada pot donar lloc al fracàs escolar d’alumnes superdotats o talentosos.

Existeixen diferents procediments que tenen en compte la mesura de les variables que conformen la intel•ligència (raonament lògic, raonament creatiu, aptitud verbal, aptitud numèrica, aptitud espacial, memòria...).

• Documental Redes, sobre la sobredotació (castellà):  https://www.youtube.com/watch?v=6SIi6Le9vzk